MIRADES. Cicle de cinema documental
Dijous a les 20h. Casa Elizalde (C/Valencia 302)
Aquest Mirades està dedicat a documentals dirigits per dones.
11 de març
DONES DE LLEI
Direcció: Kim Longinotto i Florence Aysisi
Regne Unit, 2005 / 104 min. / VOSE
La fascinant història d’una jutgessa i una advocada que lluiten per fer justícia a Kumba, un poble del Camerun, que viu sota una tradició completament masclista.
A Kumba no hi ha hagut cap condemna judicial per casos d’abusos sexuals en 17 anys. Però dues dones decidides a canviar la seva comunitat fan grans progressos que poden canviar el món. Aquest fascinant, a vegades divertidíssim, i incisiu documental s’immisceix en la tasca de fiscals i jutgesses en el seu dia a dia.
18 de març
ALHAMBRA (EL MEU CINE) i altres documentals
Direcció:
Espanya 2005 / 65 min. / VO
.jpg)
TRAVELLING (2002. 14min. DVCam. Curtmetratge): relat d'una vida en 8 fragments. Comença tristament però acaba bé. S'introdueixen els personatges, se'ls hi prohibeix mig viure. Però com totes les històries, apareixen dubtes, neguits, s'escapen llàgrimes... i al final els troçets s'ajunten i es viatja endavant. I s'acaba.
SOLER60 (2006. 4min. DV. Videoart): 60 anys de soler es mereixien un regal diferent i amb distinció. Un recorregut fotogràfic i sonor pel meu carrer a Buenos Aires, buscant els 60 anys que celebava el meu pare, perquè igual que la vida, va passant en números, s'obren i es tanquen portes, i s'intenta acolorir, guarnir i distingir de la resta.
EXILIS (2008. 6min. DV Videoart): Exilis és un viatge interior a través de les imatges. Imatges com a record d'un temps que s'escapa, fugisser i odiós. La llunyania fa palesa la distància i la distància evidencia
ALHAMBRA (EL MEU CINE) (2006. 30min. DVCam. Documental): El cinema Alhambra de la Garriga és un dels pocs cinemes de poble que perduren a Catalunya. L'autora ens convida d'una manera íntima i personal a entrar dins d'aquest espai que la fascina, i guaitar-ne tots els racons sense ser vistos, i sense que la quotidianitat d'en Miró i en Pitu es vegi alterada. Però a la vegada és un viatge, un recorregut, per una manera de fer cinema i de veure el cinema... un retrat de la pròpia autora on s'hi reflecteixen les seves inquietuts i els seus sentiments, un documental fet en família i amb "carinyu", amb una mirada atenta i curiosa.
CINEMA A LA FI (2010. 5min. HDV. Trailer Documental) Un viatge, una recerca, un objectiu, una transformació. Cinema a la fi ens proposa un viatge des de la primera escena de la pel·lícula; un viatge a través del cinema, de l’espai, un viatge sense moviment físic, un viatge com el mateix cinema proposa. Un mapa traça un recorregut, alterable, amb peripècies, però sempre amb un punt d’arribada: les imatges. Imatges del passat, imatges del present, possibles imatges del futur, i el blanc… el blanc de la inmensa pantalla que ens projectarà cap a la fi del món.
Meritxell Soler Gonzàlez
Cineasta seleccionada per representar Barcelona a CityZooms, Bremen
Becada per la Universitat de Barcelona durant 2003-04 en el Laboratori Mèdia del Departament d'Imatge. El 2004 viatja becada pel Ministeri de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya a Buenos Aires, a l'Escola Professional de Cinema Eliseo Subiela, per treballar en edició digital.
Des de 2004 treballa amb estudi fotogràfic propi, estudi Julián Vazquez, i col.labora íntegrament amb l'estudi Pump Disseny, en el departament audiovisual. Crea Travelling Films amb Julián Vázquez per donar nom a les seves produccions audiovisuals, a la recerca d'un llenguatge personal, propi i autoral, d'acord a la seva manera de fer cinema i captar les imatges. El cinema com a viatge, com a forma autònoma de relat i pensament visual. Les seves obres van ser projectades en nombrosos festivals.
Dirigeix i realitza Alhambra (el meu cinema) per Televisió de Catalunya, un documental en primera persona narrant un viatge, un recorregut per l'antic cinema de la seva barri a La Garriga, parlant de l'experiència del cinema fent cinema. Va crear dos documentals per a televisió: Nadal d'Estiu, buscant paral.lelismes entre passar unes Nadal amb calor a l'altre costat del món contraposada a la seva memòria nadalenca. I La nariz de Perón, estrenat també a la televisió pública Argentina (Canal 7) documental que indaga sobre els múltiples perfils del moviment peronista, a través d’ un bust de Perón amb el nas trencat, que roman en l'entrada d'un hospital del conurbano Buenos Aires.
És autora, entre altres projectes artístics, de N /N (No Res / Ningú) performance gravada en vídeo per ser projectada a les portes de
models i cada un d'ells absolutament diferent i increïble.
Obres que apel.len a la memòria, l'oblit, als hàbits de la societat contemporània que exclou, que divideix. Tocs de nihilisme, des d'una experiència visual pròpia, una mirada atenta i curiosa que indaga on posicionar-se, des d'una poètica de
25 de març
MÀSCARES
Direcció: Elisabet Cabeza i Esteve Riambau
Espanya 2009 / 90 min. / VO
Els actors, com els mags, no revelen els seus trucs. Josep Maria Pou ha fet una excepció al permetre que una càmera filmés el procés de preparació d’una obra en la que interpreta Orson Welles. L’acció de màscares transcórrer en un espai ocult a la mirada del públic en el que l’actor canvia de pell per invocar al seu personatge. Màgia, amb truc, però màgia al cap i a la fi.
Entrada gratuïta. Aforament limitat.
Organitza: La Casa Elizalde i Barcelona Espai de Cinema
Gestió: Lúdic3
